La meva passada dedicació professional al món de la mecànica en una important companyia del món de la hidràulica, m’ha permès enamorar-me d’alguns processos (bé, jo diria que de quasi tots) i ara que ja per edat he deixat aquesta activitat, el cuquet em segueix picant i he volgut conèixer l’actual “estat de l’art” d’algunes de les tècniques productives que en algun moment vaig tenir oportunitat de conèixer una mica.

El primer que he volgut aprofundir es l’anomenat “honing” en anglès i que com moltes de les tècniques productives, té diferents camps d’aplicació.

Primer de tot farem una de les possibles definicions del procés: El honing (brunyit amb abrasiu), es un procés de mecanitzat bàsicament de forats, per arrencada de ferralla aconseguit mitjançant grans abrasius de diferents materials (òxid alumini, carbur silici, diamant, nitrur de bor cúbic, etcètera) que freguen contra la superfície del material a mecanitzar, per aconseguir una millora geomètrica de la peça, de la seva precisió dimensional o una determinada textura superficial.

M’agradaria començar pel cas de forats de diàmetres entre 6 i 100 mm, bàsicament de components per el món de la hidràulica i per l’industria del automòbil. Una primera reflexió és que per aquests dos camps, els requeriments i la necessitat d’emprar aquest procés, poden o no tenir punts e comú i per cadascun dels esmentats mons, hi ha aplicacions en les quals es fa servir aquest procés, que no tenen res a veure amb les altres.

Per començar, fora bo donar a conèixer alguns fabricants de màquines i d’eines específiques per aquest procés. Crec que hi ha mes fabricants d’eines que de màquines, ja que hi ha fabricants que s`han especialitzat en la fabricació d’eines.
Entre els fabricant d’Europa, crec que es poden citar, KADIA, GEHRING i NAGEL a Alemanya i amb plantes a USA totes elles, PEMAMO a Suïssa (amb aplicacions molt concretes), DELAPENA a Anglaterra i HONINGTEC a Catalunya/Espanya. Empreses americanes, segurament la més coneguda es SUNNEN, però altres empreses d’aquest continent a citar, poden ser ENGIS, BARNES, LAPMASTER. Al Japó també TAKEZAWA-SEIKI i KURAKI i altres empreses en el món asiàtic però que crec que es mouen en nivells de desenvolupament mes incipients.

La majoria d’aquests fabricants, fabriquen màquines i eines per cadascun dels processos principals de honing: el multipassades i el de passada única.

El procés multipassades es el més conegut (el de tota la vida) en el que l’eina té un moviment de rotació i d’expansió radial de la/es barreta/es abrasives i en les que el moviment de desplaçament alternatiu el pot fer la peça manualment o automàticament o fer-ho la peça (i que alguns fabricants fan a més del moviment alternatiu, el de rotació). Aquest procés te una característica que és clau en alguna de les aplicacions, i és el de que la superfície mecanitzada te un ratllat helicoïdal creuat i que lluny de ser una imperfecció, permet fer de “dipòsit” de lubricant i que es necessària (en diria que crítica) en el cas dels cilindres motors de combustió interna i amb altres casos en que el forat fa de suport d’elements que giren. També es cert que hi ha algun cas en que l’esmentat ratllat helicoïdal provoca la rotació de la peça que es desplaça dins del forat mecanitzat i que en algun cas el client final no accepta.

El sistema de passada única és més recent que l’anterior i en aquest cas, l’eina només fa una passada doble per fer l’operació de mecanitzat que s’espera d’ella (l’eina o la peça entren i surten de la peça o de l’eina una sola vegada). Generalment la rotació la fa l’eina però en alguns cassos també la fa la peça.

Hi ha la possibilitat de un procés mixt en que en una mateixa màquina es munten eines per treballar amb el procés multipassades i altres per treballar amb el procés de passada única.

En propers dies aprofundirem mes sobre aquests processos…

Ramon Vilà
Director Comercial